quinta-feira, 19 de março de 2015

ESSA É A CARA DO BRASIL








Alienado, perverso, sem nenhum senso de realidade , sem nenhum senso crítico ou moral, com a saúde fraca , sem nenhuma preocupação com as classe sociais pobres, com uma enorme arrogância advinda que uma organização social e cívica totalmente injusta e voltada para falsas elites aproveitadoras.Invejoso, corrupto, ladrão , ganha muito mais do que merece ou produz, e , principalmente , sem ao menos saber o que é o amor ao próximo....é ou não é a cara do Brasil?

segunda-feira, 9 de março de 2015






Na sclábhaithe bán dearmad: Irish

Tháinig siad mar sclábhaithe: lasta daonna iompar i longa na Breataine ag triall ar an Mheiriceá. Bhí siad chuig na céadta mílte: fir, mná, agus fiú an duine is óige de na leanaí.
Aon uair a d'éirigh siad nó disobeyed ordú, bhí a phionósú iad sna foirmeacha is déine. Bheadh ​​Slaveholders hang a n-airíonna an duine trí a lámha agus a chur ar do lámha nó na cosa ar an tine mar fhoirm phionóis. Rinneadh roinnt dóite beo agus bhí a gceann a chur ar chuaillí ar an margadh mar rabhadh do bhraighde eile.
Againn nach gá i ndáiríre dul tríd na sonraí go léir, ceart? Tá a fhios againn go han-mhaith leis an atrocities na trádála daor hAfraice.
Ach tá muid ag caint faoi an sclábhaíocht hAfraice? Rí Séamus VI agus Charles ghlac mé freisin iarracht leanúnach chun enslave mhuintir na hÉireann. Breataine Oilibhéar Cromail chun cinn ar an cleachtas seo taobh dehumanizing chomharsa.
Trádáil i sclábhaithe Éireannacha a thosaigh nuair a dhíoltar James VI 30,000 príosúnach Gaeilge mar sclábhaithe leis an Domhan Nua. A Forógra an 1625 dhíth a cuireadh chuig príosúnaigh pholaitiúla Éireannacha thar lear agus a dhíol le lonnaitheoirí Béarla sna hIndiacha Thiar.
I lár na 1600í, bhí na hÉireann an príomh-slaves a dhíol le Antigua agus Montserrat. Ag an am sin, bhí 70% de dhaonra iomlán na Montsarat sclábhaithe Éireannacha.
Tá Éire bheith go tapa ar an ceann is mó a sholáthar eallach daonna ceannaithe Breataine. An chuid is mó de na chéad sclábhaithe chuig an Domhan Nua a bhí i ndáiríre "bán".
Ó 1641-1652, níos mó ná 500,000 Irish Maraíodh ag na Breataine agus eile 300,000 dhíoltar mar sclábhaithe. Thit daonra na hÉireann ó thart ar 1.5 milliún go 600,000 i deich mbliana amháin.
Rinneadh shattered Teaghlaigh leis na Breataine gan cead a thabhairt a thabhairt do thuismitheoirí Éireannacha a mná céile agus páistí leo ar fud an Atlantaigh. Seo mar thoradh ar dhaonra defenseless ban gan dídean agus leanaí. Ba é an réiteach na Breataine Móire an cheant na freisin.
Le linn na 1650s, tógadh níos mó ná 100,000 leanaí Éireannacha idir 10 agus 14 óna dtuismitheoirí agus a dhíol i sclábhaíocht sna hIndiacha Thiar, Achadh an Iúir agus Sasana Nua. Sa deich mbliana, tá 52,000 Éireannach (den chuid is mó mná agus leanaí) a dhíol go Barbadós agus Achadh an Iúir.
30,000 fir agus mná na hÉireann Eile a bhí a iompar chomh maith agus a dhíoltar leis an tairgeoir is airde. Sa bhliain 1656, d'ordaigh Cromail go ndearnadh 2,000 leanaí na hÉireann chun Iamáice agus a dhíoltar mar sclábhaithe do lonnaitheoirí Béarla.
Go leor daoine sa lá atá inniu iarracht a sheachaint ag glaoch ar an sclábhaithe Éireannacha a bhí siad i ndáiríre: sclábhaithe. Beidh siad ag teacht suas le téarmaí cosúil le "seirbhíseach indentured" chun cur síos ar cad a tharla do mhuintir na hÉireann. Mar sin féin, i bhformhór na gcásanna ó na céadta bliain 17ú agus 18ú, bhí na sclábhaithe Éireannacha rud ar bith níos mó ná eallach daonna.
Mar shampla, bhí an trádáil daor hAfraice ach ag tosú, le linn na tréimhse céanna. Tá sé taifeadta go maith go raibh sclábhaithe hAfraice, ní éillithe le stain an diagacht Caitliceach fuath agus níos costasaí a cheannach, caitheadh ​​go minic i bhfad níos fearr ná a gcomhghleacaithe Éireannacha.
Bhí sclábhaithe Afracacha an-daor i rith na 1600í déanacha (£ 50 Sterlings). Sclábhaithe Éireannacha a tháinig saor (gan níos mó ná £ 5 Sterlings). Má plandálaí bhuailtí, branda nó buille daor Éireannach chun báis, ní raibh sé ina choir. Bhí Bás umperda airgeadaíochta, ach tá i bhfad níos saoire ná a mharú níos costasaí hAfraice.
Na múinteoirí Béarla Thosaigh go tapa a chruthú do mhná Éireannacha, le haghaidh a n-phléisiúr pearsanta féin agus le haghaidh brabúis níos airde. Bhí na páistí na sclábhaithe iad féin sclábhaithe, a mhéadaigh an méid de na lucht oibre máistir saor in aisce.
Fiú má bean Éireannach obtesse bhealach a n-saoirse, bheadh ​​a gcuid leanaí fanacht sclábhaithe n-mháistir. Dá bhrí sin, na máithreacha na hÉireann, fiú leis an fuascailt le fáil nua, tréigthe annamh a gcuid páistí agus a tionóladh i ngéibheann.
Le himeacht ama, shíl an Béarla de ar bhealach níos fearr a bhaint as na mná chun cur lena n sciar den mhargadh: An lonnaitheoirí Thosaigh mná agus cailíní a tháirgeadh (go leor mar is óg 12) le fir na hAfraice hÉireann sclábhaithe a tháirgeadh le complexion éagsúla . Na sclábhaithe nua "mulatto" Thug phraghas níos airde ná na eallach as Éirinn agus, mar an gcéanna, cheadaigh an lonnaitheoirí airgead a shábháil go huathoibríoch, in ionad a cheannach sclábhaithe nua na hAfraice.
Seo cleachtas baineann hÉireann crosa le fir na hAfraice mhair ar feadh roinnt blianta agus bhí sé chomh forleathan sin i 1681, a ritheadh ​​an reachtaíocht "dtoirmisctear cleachtas cúplála mhná na hÉireann daor d'slaves na fir na hAfraice a daor chun críocha táirgeachta díol. " I mbeagán focal, bhí sé stop ach amháin mar gheall cur isteach ar na brabúis de chuid cuideachta iompair daor mór.
Lean Sasana chun a sheoladh na mílte sclábhaithe Éireannacha ar feadh níos mó ná céad bliain. De réir taifead, tar éis 1798 an éirí amach na hÉireann, na mílte sclábhaithe Éireannacha Díoladh go Meiriceá agus an Astráil. Bhí mí-úsáid Uafásach an dá sclábhaithe hAfraice agus na hÉireann. Bhí dumpáilte long Breataine 1,302 sclábhaithe san Aigéan Atlantach go dtí aa criú a bhí níos mó a ithe.
Níl aon amhras ann an Ghaeilge a bhfuil taithí acu an uafáis an sclábhaíocht oiread (más rud é nach níos mó, sa 17ú haois), mar a rinne Afracach. Is beag amhras go bhfuil na aghaidheanna coirtithe gur féidir leat a fheiceáil ar a gcuid turais chuig na hIndiacha Thiar is dócha meascán de bhunadh na hAfraice agus na hÉireann chomh maith.
Sa bhliain 1839, chinn an Bhreatain ar deireadh ar a chuid féin chun deireadh a rannpháirtíocht sa iompar na sclábhaithe. Cé nár cosc ​​a chur ar an Pirates an cinneadh a dhéanamh cad ba mhaith leat, an dlí nua i gcrích go mall chaibidil seo de misery na hÉireann.

Ach má tá duine ar bith, dubh nó bán, creidim go raibh sclábhaíocht ach taithí na hAfraice, agus mar sin tá siad go hiomlán mícheart. Is sclábhaíocht Ghaeilge ábhar cuimhneamh fiú, ní scriosadh as ár gcuimhní cinn.

Ach cén fáth go bhfuil a phlé chomh beag? An mbeidh ní dhéanann na cuimhní de na céadta mílte na n-íospartach Éireannacha ag dul níos mó ná lua scríbhneoir anaithnid?
Nó an bhfuil a stair a bheith ar an ceann amháin a atá ag teastáil a gcuid máistrí Béarla: a imíonn siad go hiomlán, ní mar a má tharla sé.
Níl aon cheann de na n-íospartach na hÉireann riamh d'fhéadfadh filleadh ar a dtír dhúchais chun cur síos ar a ordeal. Is iad seo na sclábhaithe a cailleadh; go bhfuil an t-am agus leabhair staire claonta dearmad conveniently.




爱尔兰:被遗忘的白奴

他们来到奴隶:人类货物开往美洲的英国船只运输。他们被送往成千上万的:男人,女人,甚至是最年轻的孩子。
每当他们反叛或不服从的命令,他们被处罚最严重的形式。奴隶主将通过自己的双手挂他们的人的属性,把你的手或脚火作为一种惩罚方式。有的被活活烧死,并放置在极头在市场上,以警示其他俘虏。
我们真正需要的不是通过所有的细节,对不对?我们深知非洲奴隶贸易的暴行。
但是,我们正在谈论的非洲奴隶?国王詹姆斯六世和查尔斯我也采取了持续的努力奴役爱尔兰人。英国的克伦威尔加剧了这种做法邻居非人性化的一面。
贸易在爱尔兰奴开始了,当詹姆斯六世售出30000爱尔兰俘虏为奴隶的新世界。他1625文告要求爱尔兰政治犯被送往国外,远销英国殖民者在西印度群岛。
在十七世纪中叶,爱尔兰人卖给安提瓜和蒙特塞拉特的主要奴隶。当时,蒙特塞拉特总人口的70%是爱尔兰人的奴隶。
爱尔兰已经迅速成为国内最大的人力牛供应英国商人。大多数第一批奴隶到新世界是真的“白”。
从1641年至1652年,超过50万爱尔兰人被杀害的英国和其他30万被卖为奴隶。爱尔兰的人口从150万下降到60万单的十年。
家庭被震碎与英国不要让爱尔兰的父母把他们的妻子和孩子与他们横跨大西洋。这导致无家可归的妇女和儿童的手无寸铁的居民。大不列颠的解决方案是这些拍卖了。
在17世纪50年代,10至14岁之间的10多万爱尔兰的孩子们都是从他们的父母和卖为奴隶在西印度群岛,弗吉尼亚州和新英格兰。在这十年中,52000爱尔兰(其中大部分是妇女和儿童)已销往巴巴多斯和弗吉尼亚州。
其他30000爱尔兰男性和女性进行了运输和出售给出价最高的人。在1656年,克伦威尔下令2000爱尔兰的孩子们被带到了牙买加和为奴隶,英国殖民者出售。
今天很多人会尽量避免调用爱尔兰奴隶谁,他们真的是:奴隶。他们会拿出像“契约仆人”来形容发生了什么事的爱尔兰人。然而,在大多数情况下,从17世纪和18世纪,爱尔兰奴隶是没有什么比人的牛。
作为一个例子,非洲奴隶贸易才刚刚开始,在同一时期。大家都记录在案的非洲奴隶,不沾染天主教神学的染色恨,更昂贵的购买,往往比对待自己的爱尔兰同行好得多。
非洲奴隶非常昂贵在17世纪后期(50磅STERLING公司)。爱尔兰奴隶来到便宜(不超过5磅STERLING公司)。如果种植鞭打,品牌或击败爱尔兰奴隶死亡,他从来没有犯罪。死亡umperda货币,但比杀更昂贵的非洲便宜得多。
英语教师迅速开始创建的爱尔兰妇女,既为自己的个人乐趣和更高的利润。奴隶的孩子们自己的奴隶,这增加了自由掌握劳动力规模。
即使爱尔兰的女子不知何故obtesse他们的自由,他们的孩子将继续他们的主人的奴隶。因此,爱尔兰的母亲,甚至与这个新发现的解放,很少被遗弃自己的孩子和奴役举行。
随着时间的推移,英文想到了一个更好的方式来使用这些妇女,以增加自己的市场份额:定居者开始生产的妇女和女童(许多年仅12)与爱尔兰非洲男性产生奴隶用不同的肤色。这些新的奴隶“混血儿”带来了更高的价格比爱尔兰牛,同样,允许定居者自动保存,而不是购买新的非洲奴隶的钱。
爱尔兰女性的这种做法穿越非洲男子历时几十年,是如此普遍,以至于在1681年,立法通过了“禁止交配的爱尔兰女奴隶的非洲奴隶的人的做法,以奴隶生产的目的转让。“总之,他被停止只是因为干扰大从运输公司的利润。
英格兰继续派出爱尔兰奴隶数万一个多世纪。记录表明,1798年爱尔兰起义后,成千上万的爱尔兰奴隶出售给美国和澳大利亚。有两种非洲奴隶和爱尔兰的可怕的虐待。一位英国船已经倾倒在大西洋奴隶1,302至AA船员有更多的吃。
毫无疑问,爱尔兰经历了奴隶制的恐怖尽可能多的(如果不是更多,在17世纪),非洲人一样。还有一点疑问,这些晒黑的脸,你可以在自己的前往西印度群岛看到的是最有可能的非洲和爱尔兰血统的组合。
1839年,英国终于决定在自己结束了奴隶的交通参与。虽然决定并没有阻止海盗做你想做的,新的法律慢慢总结本章爱尔兰痛苦。

但是,如果任何人,黑色或白色,认为奴隶制是唯一一个非洲的经验,所以他们有它完全错误的。爱尔兰奴隶制是一门值得记住的,不是从我们的记忆中抹去。

但是,为什么这么少的讨论?将爱尔兰受害人数十万的回忆不值得多提一个未知的作家?
或者是被谁想要他们的英语大师唯一一个它的历史:完全消失,就好像它从来没有发生过。
无爱尔兰遇难者永远无法回到自己的家园来形容他的考验。这些丢失的奴隶;的时间和有偏见的历史书方便地忘记了。




Irish: die vergessenen weißen Sklaven

Sie kamen als Sklaven: menschliche Fracht in britischen Schiffen für den amerikanischen Kontinent gebunden transportiert. Sie wurden zu Hunderttausenden an: Männer, Frauen und auch die Kleinsten der Kinder.
Immer, wenn sie rebelliert oder ungehorsam einen Auftrag, sie in der schwersten Formen bestraft. Sklavenhalter würden ihre menschlichen Eigenschaften durch ihre Hände hängen und legen Sie Ihre Hände oder Füße in Brand als eine Form der Bestrafung. Einige wurden lebendig verbrannt und hatte ihre Köpfe auf Stangen auf dem Markt als eine Warnung an andere Gefangene gestellt.
Wir brauchen nicht zu gehen durch alle Details, oder? Wir wissen sehr gut, die Gräueltaten des afrikanischen Sklavenhandels.
Aber wir sind über die afrikanische Sklaverei sprechen? König James VI und Charles Ich nahm auch eine fortlaufende Anstrengungen, um die Menschen in Irland zu versklaven. Großbritanniens Oliver Cromwell förderte diese Praxis einen Nachbarn entmenschlichenden Seite.
Der Handel mit irischen Sklaven begann, als James VI verkauft 30.000 irische Gefangene als Sklaven in die Neue Welt. Seine Proklamation 1625 erforderlich, dass irische politische Gefangene ins Ausland geschickt und englischen Siedler in Westindien verkauft.
In der Mitte der 1600er Jahren waren die Iren die wichtigsten Sklaven nach Antigua und Montserrat verkauft. Zu diesem Zeitpunkt 70% der Gesamtbevölkerung von Montserrat waren irische Sklaven.
Irland hat sich schnell das größte menschliche Vieh Versorgung britischen Kaufleute geworden. Die meisten der ersten Sklaven in die Neue Welt waren wirklich "weiß".
Von 1641-1652, über 500.000 Iren wurden von den Briten getötet und weitere 300.000 wurden als Sklaven verkauft. Die Bevölkerung von Irland sank von rund 1,5 Millionen auf 600.000 in einem einzigen Jahrzehnt.
Die Familien wurden mit den britischen erschüttert, nicht zuzulassen, irischen Eltern bringen ihre Frauen und Kinder mit ihnen über den Atlantik. Dies führte zu einer wehrlose Bevölkerung von obdachlosen Frauen und Kinder. Die Lösung von Großbritannien war die Versteigerung von ihnen auch.
In den 1650er Jahren wurden über 100.000 irische Kinder im Alter von 10 bis 14 Jahren von ihren Eltern in die Sklaverei in Westindien, Virginia und New England gebracht und verkauft werden. In diesem Jahrzehnt wurden 52.000 Irish (meist Frauen und Kinder) nach Barbados und Virginia verkauft.
Weitere 30.000 irische Männer und Frauen ebenfalls transportiert und an den Meistbietenden verkauft. Im Jahr 1656 befahl Cromwell, dass 2000 irische Kinder wurden nach Jamaika genommen und als Sklaven in englischen Siedler verkauft.
Viele Menschen heute versuchen zu vermeiden, fordern die irischen Sklaven, die sie wirklich waren: Sklaven. Sie kommen mit Begriffen wie "Vertragsknechte", um zu beschreiben, was passiert ist, um der irischen Bevölkerung. Doch in den meisten Fällen von den 17. und 18. Jahrhundert waren die irischen Sklaven nichts anderes als menschliches Vieh.
Als Beispiel wurde der Handel mit afrikanischen Sklaven erst am Anfang, im selben Zeitraum. Es ist überliefert, dass die afrikanischen Sklaven, nicht mit dem Makel der katholischen Theologie verunreinigt wurde gehasst und teurer in der Anschaffung, wurden oft viel besser als ihre irischen Kollegen behandelt.
Afrikanischen Sklaven waren in den späten 1600er Jahren (50 £ Sterlings) sehr teuer. Irischen Sklaven kamen billig (nicht mehr als 5 £ Sterlings). Wenn ein Pflanzer gepeitscht, Marke oder schlagen einen irischen Sklaven zu Tode war er nie ein Verbrechen. Der Tod war umperda Geld, aber viel billiger als das Töten eines teureren afrikanischen.
Begann schnell Die Englischlehrer irische Frauen zu schaffen, sowohl für ihre persönliche Freude und für einen höheren Gewinn. Kinder von Sklaven waren selbst Sklaven, die die Größe des freien Master-Mitarbeiter erhöht.
Auch wenn eine irische Frau ihre Freiheit irgendwie obtesse, würden ihre Kinder Sklaven ihrer Herrn bleiben. So sind die irischen Mütter, auch mit dieser neuen gefunden Emanzipation, selten ihre Kinder verlassen und in Knechtschaft gehalten.
Im Laufe der Zeit die Engländer dachten, einen besseren Weg, um diese Frauen zu nutzen, um ihre Marktanteile zu erhöhen: Die Siedler begann mit der Produktion von Frauen und Mädchen (viele im Alter von 12) mit Irish afrikanische Männer zu Sklaven mit einer anderen Hautfarbe zu produzieren . Diese neuen Sklaven "Mulatte" brachte einen höheren Preis als das Vieh aus Irland und in gleicher Weise erlaubt die Siedler automatisch Geld zu sparen, statt kaufen neue afrikanische Sklaven.
Diese Praxis der irischen weiblichen kreuzt mit afrikanischen Männern dauerte mehrere Jahrzehnte und war so weit verbreitet, dass im Jahre 1681, das Gesetz verabschiedet wurde "die Praxis der Paarung irische Frauen-Slave für afrikanische Sklaven Männern untersagt, der für Produktionszwecke Slave verkaufen. " Kurz gesagt, wurde er angehalten, nur weil mit den Gewinnen eines großen Sklaventransportunternehmen behindern.
England weiterhin für mehr als ein Jahrhundert senden Zehntausende von Irish Slaves. Aufzeichnungen zeigen, dass nach 1798 die irische Aufstand, Tausende von irischen Sklaven nach Amerika und Australien verkauft. Es war schrecklich Missbrauch sowohl afrikanischen Sklaven und Iren. Ein britisches Schiff war gedumpten 1302 Sklaven in den Atlantischen Ozean bis aa Mannschaft hatte mehr zu essen.
Es gibt wenig Zweifel die Iren die Schrecken der Sklaverei so viel erlebt (wenn nicht mehr, im 17. Jahrhundert), als Afrikaner haben. Es gibt auch wenig Zweifel daran, dass diese gebräunten Gesichter, die Sie auf ihren Reisen in die Westindischen Inseln sehen können, sind wahrscheinlich eine Kombination aus afrikanischen und irischer Abstammung.
1839 Großbritannien entschied sich schließlich für seine eigenen, seine Beteiligung an der Beförderung von Sklaven zu beenden. Während die Entscheidung nicht verhindern, dass die Piraten zu tun, was Sie wollen, das neue Gesetz geschlossen langsam dieses Kapitel der irischen Elend.

Aber wenn jemand, schwarz oder weiß, glauben, dass die Sklaverei war nur eine afrikanische Erfahrung, so haben sie es völlig falsch. Irish Sklaverei ist ein Thema, daran zu erinnern, nicht aus unserem Gedächtnis löschen.

Aber warum so wenig diskutiert? Wird die Erinnerung an Hunderttausende von Irish Opfer nicht mehr als ein Hinweis auf eine unbekannte Schriftsteller zu verdienen?
Oder ist ihre Geschichte als die einzige, die ihre Englisch Meister gewünscht: ganz verschwinden, als wäre es nie passiert.
Keiner der irischen Opfer konnte nie in ihre Heimat zurückkehren, um seine Qualen zu beschreiben. Dies sind die verlorenen Sklaven; dass die Zeit und voreingenommen Geschichte Bücher bequem vergessen.





Irlandaises: les esclaves blancs oubliés

Ils sont venus comme esclaves: cargaison humaine transportés dans les navires britanniques à destination des Amériques. Ils ont été envoyés à des centaines de milliers: hommes, femmes, et même le plus jeune des enfants.
Chaque fois qu'ils se sont rebellés ou désobéi à un ordre, ils ont été punis dans les formes les plus graves. Slaveholders seraient accrocher leurs propriétés humains par leurs mains et de mettre vos mains ou les pieds sur le feu comme une forme de punition. Certains ont été brûlés vifs et avaient leurs têtes placées sur des poteaux sur le marché comme un avertissement pour les autres captifs.
Nous avons vraiment besoin de ne pas aller dans tous les détails, non? Nous savons très bien les atrocités de la traite des esclaves africains.
Mais nous parlons de l'esclavage africain? King James VI et Charles Je ai aussi eu un effort continu pour asservir le peuple d'Irlande. Oliver Cromwell de Bretagne favorisé cette pratique un côté déshumanisant voisin.
Le commerce des esclaves irlandais a commencé quand James a vendu 30 000 VI prisonniers irlandais comme esclaves vers le Nouveau Monde. Sa proclamation de 1625 exige que les prisonniers politiques irlandais ont été envoyés à l'étranger et vendus à des colons anglais dans les Antilles.
Au milieu des années 1600, les Irlandais ont été les principaux esclaves vendus à Antigua et Montserrat. A cette époque, 70% de la population totale de Montserrat étaient des esclaves irlandais.
L'Irlande est rapidement devenu le plus grand approvisionnement en bétail humain à des marchands britanniques. La plupart des premiers esclaves vers le Nouveau Monde étaient vraiment «blanc».
De 1641-1652 plus de 500 000 Irlandais ont été tués par les Britanniques et d'autres ont été 300 000 vendus comme esclaves. La population de l'Irlande est passée de 1,5 millions à 600 000 en une seule décennie.
Les familles ont été brisées avec les Britanniques de ne pas permettre aux parents irlandais apporter leurs femmes et leurs enfants avec eux à travers l'Atlantique. Cela a conduit à une population sans défense des femmes et des enfants sans abri. La solution de Grande-Bretagne était la vente aux enchères de ces trop.
Pendant les années 1650, plus de 100 000 enfants irlandais entre les âges de 10 et 14 ont été enlevés à leurs parents et vendus en esclavage dans les Antilles, la Virginie et la Nouvelle-Angleterre. Dans cette décennie, 52 000 irlandais (principalement des femmes et des enfants) ont été vendus à la Barbade et de la Virginie.
Autres 30 000 hommes et femmes irlandaises ont également été transportés et vendus au plus offrant. En 1656, Cromwell a ordonné que 2000 enfants irlandais ont été prises à la Jamaïque et vendus comme esclaves aux colons anglais.
Beaucoup de gens aujourd'hui vont essayer pour éviter d'appeler les esclaves irlandais qui ils étaient vraiment: esclaves. Ils viendront avec des termes comme «serviteurs sous contrat» pour décrire ce qui est arrivé au peuple irlandais. Cependant, dans la plupart des cas des 17e et 18e siècles, les esclaves irlandais étaient rien de plus que du bétail humain.
A titre d'exemple, le commerce des esclaves africains commençait tout juste, au cours de cette même période. Il est bien enregistré que les esclaves africains, pas contaminés par la tache de la théologie catholique était haï et plus coûteux à l'achat, ont été souvent traités beaucoup mieux que leurs homologues irlandais.
Esclaves africains étaient très chers à la fin des années 1600 (50 livres Sterlings). Esclaves irlandais se sont bon marché (pas plus de 5 livres Sterlings). Si un planteur fouetté, la marque ou battu un esclave irlandaise à mort, il n'a jamais été un crime. La mort était umperda monétaire, mais beaucoup moins chère que le meurtre d'un Afrique plus cher.
Les professeurs d'anglais ont commencé à créer rapidement femmes irlandaises, à la fois pour leur propre plaisir personnel et pour un profit supérieur. Les enfants d'esclaves eux-mêmes étaient des esclaves, qui a augmenté la taille de la main-d'œuvre des maîtres libre.
Même si une femme irlandaise en quelque sorte obtesse leur liberté, leurs enfants resteraient esclaves de leur maître. Ainsi, les mères irlandaises, même avec cette nouvelle émancipation trouvé, rarement abandonné leurs enfants et maintenus en esclavage.
Au fil du temps, les Anglais pensait d'une meilleure façon d'utiliser ces femmes à accroître leur part de marché: Les colons ont commencé à produire des femmes et des filles (beaucoup aussi jeune que 12) avec les hommes africains à produire des esclaves irlandais avec un teint différent . Ces nouveaux esclaves «mulâtres« mis un prix élevé que les bovins en provenance Irlande et, de même, les colons autorisés enregistrent automatiquement d'argent, au lieu d'acheter de nouveaux esclaves africains.
Cette pratique de femme irlandaise traverse avec les hommes africains ont duré plusieurs décennies et était si répandue que, en 1681, la législation a été adoptée "interdisant la pratique de l'accouplement femmes irlandaises esclave pour esclaves les hommes africains à l'esclave à des fins de production vente. " En bref, il a été arrêté seulement parce interférer avec les bénéfices d'une grande entreprise de transport d'esclaves.
Angleterre a continué à envoyer dizaines de milliers d'esclaves irlandais depuis plus d'un siècle. Les dossiers indiquent que, après 1798 la révolte irlandaise, des milliers d'esclaves irlandais ont été vendus en Amérique et en Australie. Il y avait d'horribles abus de deux esclaves africains et irlandais. Un navire britannique avait déversé 1302 esclaves dans l'océan Atlantique à aa équipage avaient plus à manger.
Il ya peu de doute que les Irlandais ont connu les horreurs de l'esclavage autant (sinon plus, au 17e siècle), les Africains ont fait. Il ya également peu de doute que ces visages tannés que vous pouvez voir sur leurs voyages aux Antilles sont le plus probablement une combinaison d'ascendance africaine et irlandaise.
En 1839, la Grande-Bretagne a finalement décidé de sa propre à mettre fin à sa participation dans le transport des esclaves. Bien que la décision n'a pas empêché les Pirates faire ce que vous voulez, la nouvelle loi a conclu lentement ce chapitre de la misère irlandaise.

Mais si quelqu'un, noir ou blanc, croire que l'esclavage ne était qu'une expérience africaine, ils ont donc tout faux. L'esclavage irlandais est un sujet utile de rappeler, ne pas effacer de nos mémoires.

Mais pourquoi est si peu discuté? Seront les souvenirs de de centaines de milliers de victimes irlandaises ne méritent plus qu'une mention d'un écrivain inconnu?
Ou est son histoire d'être le seul qui voulait leurs maîtres anglais: pour disparaître complètement, comme si ce ne était jamais arrivé.
Aucune des victimes irlandaises ne pourrait jamais retourner dans leur patrie pour décrire son calvaire. Ce sont les esclaves perdus; que le temps et les livres d'histoire biaisées commodément oublié.

irish white slaves-this is you dind t know






IRISH: THE FORGOTTEN WHITE SLAVES

They came as slaves: human cargo transported on British ships bound for the Americas. They were shipped by the hundreds of thousands and included men, women, and even the youngest of children.

Whenever they rebelled or even disobeyed an order, they were punished in the harshest ways. Slave owners would hang their human property by their hands and set their hands or feet on fire as one form of punishment. Some were burned alive and had their heads placed on pikes in the marketplace as a warning to other captives.

We don’t really need to go through all of the gory details, do we? We know all too well the atrocities of the African slave trade.

But are we talking about African slavery? King James VI and Charles I also led a continued effort to enslave the Irish. Britain’s Oliver Cromwell furthered this practice of dehumanizing one’s next door neighbour.

The Irish slave trade began when James VI sold 30,000 Irish prisoners as slaves to the New World. His Proclamation of 1625 required Irish political prisoners be sent overseas and sold to English settlers in the West Indies.

By the mid 1600s, the Irish were the main slaves sold to Antigua and Montserrat. At that time, 70% of the total population of Montserrat were Irish slaves.

Ireland quickly became the biggest source of human livestock for English merchants. The majority of the early slaves to the New World were actually white.

From 1641 to 1652, over 500,000 Irish were killed by the English and another 300,000 were sold as slaves. Ireland’s population fell from about 1,500,000 to 600,000 in one single decade.

Families were ripped apart as the British did not allow Irish dads to take their wives and children with them across the Atlantic. This led to a helpless population of homeless women and children. Britain’s solution was to auction them off as well.

During the 1650s, over 100,000 Irish children between the ages of 10 and 14 were taken from their parents and sold as slaves in the West Indies, Virginia and New England. In this decade, 52,000 Irish (mostly women and children) were sold to Barbados and Virginia.

Another 30,000 Irish men and women were also transported and sold to the highest bidder. In 1656, Cromwell ordered that 2000 Irish children be taken to Jamaica and sold as slaves to English settlers.

Many people today will avoid calling the Irish slaves what they truly were: Slaves. They’ll come up with terms like “Indentured Servants” to describe what occurred to the Irish. However, in most cases from the 17th and 18th centuries, Irish slaves were nothing more than human cattle.

As an example, the African slave trade was just beginning during this same period. It is well recorded that African slaves, not tainted with the stain of the hated Catholic theology and more expensive to purchase, were often treated far better than their Irish counterparts.

African slaves were very expensive during the late 1600s (£50 Sterling). Irish slaves came cheap (no more than £5 Sterling). If a planter whipped, branded or beat an Irish slave to death, it was never a crime. A death was a monetary setback, but far cheaper than killing a more expensive African.

The English masters quickly began breeding the Irish women for both their own personal pleasure and for greater profit. Children of slaves were themselves slaves, which increased the size of the master’s free workforce.

Even if an Irish woman somehow obtained her freedom, her kids would remain slaves of her master. Thus, Irish mothers, even with this new found emancipation, would seldom abandon their children and would remain in servitude.

In time, the English thought of a better way to use these women to increase their market share: The settlers began to breed Irish women and girls (many as young as 12) with African men to produce slaves with a distinct complexion. These new “mulatto” slaves brought a higher price than Irish livestock and, likewise, enabled the settlers to save money rather than purchase new African slaves.

This practice of interbreeding Irish females with African men went on for several decades and was so widespread that, in 1681, legislation was passed “forbidding the practice of mating Irish slave women to African slave men for the purpose of producing slaves for sale.” In short, it was stopped only because it interfered with the profits of a large slave transport company.

England continued to ship tens of thousands of Irish slaves for more than a century. Records state that, after the 1798 Irish Rebellion, thousands of Irish slaves were sold to both America and Australia. There were horrible abuses of both African and Irish captives. One British ship even dumped 1,302 slaves into the Atlantic Ocean so that the crew would have plenty of food to eat.

There is little question the Irish experienced the horrors of slavery as much (if not more, in the 17th Century) as the Africans did. There is also little question that those brown, tanned faces you witness in your travels to the West Indies are very likely a combination of African and Irish ancestry.

In 1839, Britain finally decided on it’s own to end its participation in Satan’s highway to hell and stopped transporting slaves. While their decision did not stop pirates from doing what they desired, the new law slowly concluded this chapter of Irish misery.

But, if anyone, black or white, believes that slavery was only an African experience, then they’ve got it completely wrong. Irish slavery is a subject worth remembering, not erasing from our memories.

But, why is it so seldom discussed? Do the memories of hundreds of thousands of Irish victims not merit more than a mention from an unknown writer?

Or is their story to be the one that their English masters intended: To completely disappear as if it never happened.

None of the Irish victims ever made it back to their homeland to describe their ordeal. These are the lost slaves; the ones that time and biased history books conveniently forgot.

ESSA EU DUVIDO QUE VOCE SAIBA:OS INGLESES ESCRAVIZARAM OS IRLANDESSE NOS ANOS 1600

Irlandeses: os esquecidos escravos brancos

Eles vieram como escravos: carga humana transportada em navios britânicos com destino às Américas. Eles foram enviados às centenas de milhares :homens , mulheres, e até mesmo o mais novo dos filhos.
Sempre que eles se rebelaram ou mesmo desobedeceram  uma ordem, eles foram punidos nas formas mais severas. Donos de escravos iriam pendurar suas propriedades humanas por suas mãos e colocar suas mãos ou os pés em chamas como uma forma de punição. Alguns foram queimados vivos e tinham suas cabeças colocadas em postes  no mercado como um aviso para outros cativos.
Nós realmente não precisamos  passar por todos os detalhes, não é? Nós sabemos muito bem as atrocidades do comércio de escravos Africano.
Mas estamos falando sobre a escravidão Africana? King James VI e Charles I também levou um esforço contínuo para escravizar o povo  irlandês. Da Grã-Bretanha  Oliver Cromwell acentuou esta prática de um desumanizador  vizinho do lado.
O comércio de escravos irlandes  começou quando James VI vendeu 30.000 prisioneiros irlandeses como escravos para o Novo Mundo. Sua proclamação de 1625 exigia que  presos políticos irlandeses fossem  enviados para o exterior e vendidos a colonos ingleses nas Índias Ocidentais.
Em meados dos anos 1600, os irlandeses foram os principais escravos vendidos para Antígua e Montserrat. Naquela época, 70% da população total de Montserrat eram escravos irlandeses.
Irlanda tornou-se rapidamente a maior fonte de gado humano para  comerciantes ingleses. A maioria dos primeiros escravos para o Novo Mundo foram realmente "brancos".
A partir de 1641-1652, mais de 500.000 irlandeses foram mortos pelos ingleses e outros 300.000 foram vendidos como escravos. A população da Irlanda caiu de cerca de 1.500.000 para 600.000 em uma única década.
As famílias foram destroçadas  com os britânicos a não permitir que pais irlandeses levassem suas esposas e filhos com eles através do Atlântico. Isso levou a uma população indefesa de mulheres sem-teto e crianças. A solução da Grã-Bretanha foi a leilão desses  também.
Durante a década de 1650, mais de 100.000 crianças irlandesas entre as idades de 10 e 14 foram tiradas de seus pais e vendidos como escravos nas Índias Ocidentais, Virginia e Nova Inglaterra. Nesta década, 52 mil irlandeses (na sua maioria mulheres e crianças) foram vendidos para Barbados e Virginia.
Outros 30.000 homens e mulheres irlandeses também foram transportados e vendidos pelo maior lance. Em 1656, Cromwell ordenou que 2.000 crianças irlandesas fossem  levadas para Jamaica e vendidos como escravos para colonos ingleses.
Muitas pessoas hoje vai tentar evitar chamar os escravos irlandeses que eles realmente eram: escravos. Eles vão vir para cima com termos como "servos contratados" para descrever o que ocorreu com o povo irlandês. No entanto, na maioria dos casos a partir dos séculos 17 e 18, os escravos irlandeses eram nada mais do que gado humano.
Como exemplo, o comércio de escravos Africano estava apenas começando, durante este mesmo período. É bem gravado que os escravos africanos, não contaminados com a mancha da teologia católica era  odiado e mais caro para comprar, muitas vezes eram tratados muito melhor do que os seus homólogos irlandeses.
Escravos africanos eram muito caros durante os anos 1600 tardias (£ 50 Sterlings). Escravos irlandeses vieram  barato (não mais do que 5 £ Sterlings). Se um plantador chicoteado, marca ou bater um escravo irlandes até  a  morte, ele nunca foi um crime. A morte era umperda  monetária, mas muito mais barato do que matar um mais caro Africano.
Os mestres ingleses rapidamente começaram a criar as mulheres irlandesas, tanto para seu próprio prazer pessoal e para um maior lucro. Filhos de escravos eram eles próprios escravos, o que aumentou o tamanho da força de trabalho do mestre livre.
Mesmo que uma mulher irlandesa de alguma forma obtesse  sua liberdade, seus filhos permaneceriam escravos de seu mestre. Assim, as mães irlandesas, mesmo com esta nova emancipação encontrado, raramente abandonavam  seus filhos e permaneciam em servidão.
Com o tempo, o Inglês pensou em uma maneira melhor usar estas mulheres a aumentar a sua quota de mercado: Os colonos começaram a produzir as mulheres e as meninas (muitos tão jovem quanto 12) com homens africanos irlandeses para produzir escravos com uma tez distinta. Estes novos escravos "mulatos" trouxe um preço mais elevado do que o gado da Irlanda e, de igual modo, permitiu que os colonos  economizassem dinheiro, em vez de comprar novos escravos africanos.
Esta prática de cruzamentos fêmeas irlandeses com homens africanos se prolongou por várias décadas e era tão difundida que, em 1681, a legislação foi aprovada "proibindo a prática de acasalamento mulheres irlandesas de escravos para os homens africanos escravos para fins de produção de escravos para a venda." Em suma, ele foi parado só porque interferiu com os lucros de uma grande empresa de transporte de escravos.
Inglaterra continuou a enviar dezenas de milhares de escravos irlandeses por mais de um século. Registros indicam que, depois de 1798 na revolta irlandesa , milhares de escravos irlandeses foram vendidos para a América e Austrália. Houve abusos horríveis de ambos os cativos africanos e irlandeses. Um navio britânico teria  despejado 1.302 escravos no Oceano Atlântico para que a a tripulação tivesse mais  o que comer.
Há pouca dúvida de os irlandeses experimentaram os horrores da escravidão tanto (se não mais, no século 17), como os africanos fizeram. Também há pouca dúvida de que essas rostos bronzeados que voce  pode ver em suas viagens para as Índias Ocidentais são muito provavelmente, uma combinação de Africano e ascendência irlandesa.
Em 1839, a Grã-Bretanha finalmente decidiu, por si própria para terminar a sua participação no transporte de escravos. Enquanto a decisão não impediu que os piratas de fazer o que desejar, a nova lei concluiu lentamente este capítulo da miséria irlandesa.

Mas, se alguém, preto ou branco, acredita que a escravidão era apenas uma experiência Africano, então eles tem isso completamente errado. Escravidão irlandês é um assunto vale lembrar, não apagar de nossas memórias.

Mas, por que é tão pouco discutido? Será que as memórias de centenas de milhares de vítimas irlandesas não merecem mais do que uma menção de um escritor desconhecido?
Ou é a sua história de ser o único que seus mestres ingleses pretendido: para desaparecer completamente, como se nunca tivesse acontecido.

Nenhuma das vítimas irlandesas nunca conseguiu voltar à sua terra natal para descrever o seu calvário. Estes são os escravos perdidos; os que tempo e livros de história tendenciosas convenientemente esqueceu.